Les claus de l'acord entre el PSOE i Junts: lawfare, finançament i futures negociacions

Carles Puigdemont renuncia a la unilateralitat i assegura que "s'inicia un camí incert i ple de dificultats"

El Partit Socialista i Junts per Catalunya han signat un acord per investir Pedro Sánchez com a president del govern. Tot apunta que el ple d'investidura tindrà lloc els propers 15 i 16 de novembre al Congrés dels Diputats.

Malgrat que la dreta hiperventilada qualifica l'acord com l'inici d'una dictadura, el pacte de legislatura -no d'investidura, tal com ha volgut deixar clar el número 3 del PSOE, Sanots Cerdán- és ple d'inconcrecions i acords poc clars. Un pacte que es basa en una única gran concessió per part dels socialistes, l'amnistia. La resta es resumeix en la voluntat de continuar negociant durant aquests pròxims quatre anys, que segons el president Puigdemont serà "una etapa de negociació inèdita".

Font: Cope

Una amnistia molt àmplia que inclourà el 'lawfare'

La macro amnistia acordada per ambdós partits inclou totes les persones relacionades directament o indirectament amb el procés entre 2012 i 2023, és a dir, a tots els represaliats, sense excepcions. D'aquesta llei se'n podran beneficiar més d'un miler de persones entre polítics, alcaldes, ciutadans, CDR, els impulsors del Tsunami Democràtic, els policies que van carregar als col·legis electorals i els bombers que es fan enfrontar a ells. A més, a diferència d'Esquerra Republicana, els de Carles Puigdemont han aconseguit poder incloure els casos de 'lawfare' dins l'amnistia en un futur proper, la clau que ha retardat el pacte fins al dia d'avui. "L'amnistia no pot excloure les víctimes de la guerra bruta que l'Estat espanyol ha llençat contra l'independentisme des de fa anys", ha assegurat Puigdemont. El terme Lawfare es refereix a una estratègia que utilitza accions legals i judicials amb motivacions polítiques, és a dir, utilitzar la justícia com un instrument al servei del poder polític.

Font: ElMón

En aquest sentit, Santos Cerdán no ha donat noms, ja que "seran els jutges els qui analitzaran cada cas i decidiran qui està inclòs i qui no". Els principals beneficiats serien Gonzalo Boye, l'advocat de Carles Puigdemont amb una causa oberta de blanqueig de diners provinents del narcotràfic i, també, Laura Borràs, expresidenta del Parlament de Catalunya, condemnada a quatre anys i mig de presó, 13 anys d'inhabilitació i al pagament d'una multa de 36.000 euros per falsedat en document oficial i prevaricació administrativa. Una sentència que va ser titllada com injusta i desproporcionada per part dels sectors independentistes, fet que es va posar de manifest quan el mateix tribunal va sol·licitar el seu indult parcial. Un clar exemple de 'lawfare'.

Finançament

En l'acord signat per Santos Cerdán i Jordi Turull, s'expressa la voluntat de negociar la pretensió de Junts respecte a l'equiparació de la sobirania fiscal, la qual ja tenen el País Basc i Navarra reconeguda per la Constitució. Això suposaria la cessió del 100% de tots els impostos que es paguen a Catalunya. En aquest sentit, el PSOE s'ha compromès amb Junts a facilitar i promoure que les empreses que van marxar arran de l'1-O tornin a Catalunya.

"I en l'àmbit dels dèficits i les limitacions de l'autogovern, Junts proposarà d'entrada una modificació de la LOFCA que estableixi una clàusula d'excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en què s'organitza el sistema institucional de la Generalitat i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. I, per part seva, el PSOE apostarà per mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya. En aquest àmbit, també s'abordaran els elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que en van canviar la ubicació a altres territoris els últims anys".

"Una etapa de negociació inèdita"

Un pacte ple d'acords que hauran de ser "irreversibles" segons Carles Puigdemont, però que són poc clars i només es basen en la voluntat de continuar negociant en la "resolució de conflictes" durant els pròxims mesos i anys. Processos de negociació en els quals PSOE i Junts han acordat que s'hauran de discutir temes com el referèndum d'autodeterminació, el pacte fiscal del traspàs de Rodalies, aeroports, hisenda pròpia, política exterior i gestió de la immigració i el reconeixement nacional de Catalunya. A causa de les "desconfiances mútues reconegudes per ambdós partits" i per petició explícita de Puigdemont, en aquestes negociacions s'ha acordat la figura d'un mediador internacional "que tingui les funcions d'acompanyar, verificar i realitzar el seguiment de tot el procés de negociació". Un mediador que el PSOE sempre ha rebutjat.

Font: Atlàntico

En el pacte de legislatura s'han explicitat les grans diferències entre els dos partits. Puigdemont ha assegurat que la convivència amb Espanya s'ha fet insostenible. L'expresident de la Generalitat ha volgut evindenciar la persecució que pateix la llengua catalana, la cultura i les institucions. Respecte a l'1-O, els socialistes i els independentistes s'han volgut desmarcar entre ells i no han arribat a cap acord o conclusió.

"Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l'1 d'octubre, així com la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017. De l'altra, el PSOE nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral. Alhora, constaten que es poden assolir acords importants sense renunciar a les respectives posicions".

Finalment, a part de l'amnistia i l'eliminació de l'independentisme en l'informe de l'Europol que ho qualificava de terrorisme, "PSOE i Junts apostaran per la negociació i els acords com a mètode de resolució de conflictes i acorden buscar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya".

Arnau Ruiz